divendres, 1 d’agost de 2014

Les mans brutes

Text escrit per en Mateu Trenchs, escolapi al Senegal.

Com cada dimecres al vespre, celebrem avui l'eucaristia en comunitat.
"Pare nostre..." obro les mans i me les quedo mirant. Què hi trobarà el Pare, ara que l'invoco?
Estan brutes de guix, perquè m'he estat escarrassant tot el dia per a ensenyar els nois del col·legi. Brutes de sorra perquè he jugat amb els menuts. Brutes de pols perquè he transportat sacs d'arròs i de cacauets de la gent amb el cotxe. Brutes de greix perquè a mig camí la moto no tirava i he intentat arreglar-la. Brutes de suor perquè el sol apretava quan he anat a fer el catecisme a migdia. Brutes d'oli de palmera perquè el catequista, el fafa Lluís, ha volgut compartir amb mi el seu arròs. Brutes de mercromina perquè he curat una ferida que aquell s'ha fet pelant un coco. Brutes de bunuk perquè he begut a la festa que feien a Jaken...
Santa brutícia!  N'estic content d'alçar les mans brutes cap al Pare. Només li demano que no es fixi en les altres taques. Perquè el meu mal geni també m'ha tacat, i el meu orgull, i la meva falsedat, i el meu mal humor, i el meu desànim, i el meu egoisme...
"...perdoneu les nostres culpes"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada