dimarts, 2 de desembre de 2014

Video de dibuixos animats de Sant Josep de Calassanç

Fent clic podreu visionar el vídeo adreçat als alumnes de Primària, que resumeix la vida de Sant Calassanç, editat en català per Escola Pia de Catalunya.

dilluns, 17 de novembre de 2014

L'escut de l'Escola Pia

Sant Josep de Calassanç va dissenyar un logo per a l'Escola Pia. Segur que el teniu vist d'algun lloc. De vegades ens pregunten com s'ha d'interpretar. Doncs aquí teniu l'explicació:
Aquest segell  està format per sis lletres:
La M i la A superposades. Són la primera i la darrera lletra del nom de MariA, escrit en llatí.
Les altres quatre lletres “MP”  i  “OY” són la primera i la darrera lletra de l’expressió
M a r E    d e    D é U , però escrit en grec i en lletres majúscules:
M A T H E R     q E Y  .  I es pronuncia “mater zei


diumenge, 16 de novembre de 2014

Patrocini de Sant Josep de Calassanç


El 27 de novembre les escoles i les comunitats escolàpies celebrem el patrocini de Sant Josep de Calassanç. Potser pensareu: Però no ho havien celebrat el 25 d'agost?
És que Calassanç té dues festes a l'any: una, la litúrgica, del 25 d'agost, en la que els qui porten el nom de Calassanç fan el sant, que coincideix amb el dia de la seva mort (Roma, 25 d'agost de 1648); La segona festa, la del 27 de novembre, és en la que celebrem el seu patrocini, data en que va ser proclamat Patró de l'Escola Popular Cristiana (27 de novembre de l'any 1948). Vet aquí que tinguem dues festes.

dilluns, 25 d’agost de 2014

La vocació en el dia de Sant Josep de Calassanç

El 25 d'agost celebrem la festa de Sant Josep de Calassanç. Les comunitats ens reunim a l'hora de dinar i a la tarda celebrem la festa del patró dels nens i nenes. A Barcelona ho fem a la Parròquia de Sant Josep de Calassanç.
Per celebrar-ho us deixem un vídeo sobre la vocació a la vida religiosa i sacerdotal. El papa Francesc en parla en una breu entrevista amb un bisbe de Xile.

https://www.youtube.com/watch?v=lHZo7nkshiE


divendres, 1 d’agost de 2014

Les mans brutes

Text escrit per en Mateu Trenchs, escolapi al Senegal.

Com cada dimecres al vespre, celebrem avui l'eucaristia en comunitat.
"Pare nostre..." obro les mans i me les quedo mirant. Què hi trobarà el Pare, ara que l'invoco?
Estan brutes de guix, perquè m'he estat escarrassant tot el dia per a ensenyar els nois del col·legi. Brutes de sorra perquè he jugat amb els menuts. Brutes de pols perquè he transportat sacs d'arròs i de cacauets de la gent amb el cotxe. Brutes de greix perquè a mig camí la moto no tirava i he intentat arreglar-la. Brutes de suor perquè el sol apretava quan he anat a fer el catecisme a migdia. Brutes d'oli de palmera perquè el catequista, el fafa Lluís, ha volgut compartir amb mi el seu arròs. Brutes de mercromina perquè he curat una ferida que aquell s'ha fet pelant un coco. Brutes de bunuk perquè he begut a la festa que feien a Jaken...
Santa brutícia!  N'estic content d'alçar les mans brutes cap al Pare. Només li demano que no es fixi en les altres taques. Perquè el meu mal geni també m'ha tacat, i el meu orgull, i la meva falsedat, i el meu mal humor, i el meu desànim, i el meu egoisme...
"...perdoneu les nostres culpes"

diumenge, 27 de juliol de 2014

Com és la vida en una comunitat escolàpia?

Els escolapis vivim en comunitat. De vegades he pensat que aquesta forma de vida s'ha avançat als temps, posant en pràctica estructures de funcionament que, al llarg de la història altres formes de vida en comú han experimentat.
Dos exemples:
- Elecció democràtica dels seus responsables. Cada quatre anys els escolapis elegim al qui anomenem "superior". Aquest pot ser escollit per al càrrec, com a màxim, en tres ocasions. Per tant si la cosa no funciona, al cap de quatre anys se'l pot canviar; i si funciona, pot ser reelegit per a quatre o vuit anys més, completant un màxim de dotze.
- Economia compartida: els diners que cada religiós guanya, són ingressats a la comunitat i compartits entre tots. Per això, a cada comunitat hi ha un administrador o ecònom, que és qui vetlla pel correcte funcionament de l'economia. Per tant, tot ho posem en comú. I aquesta forma de funcionar en cada casa, es repeteix entre les comunitats, tenint un fons comú entre totes, per ajudar aquelles que són deficitàries o tenen dificultats (per exemple, la comunitat dels escolapis malalts, o les del tercer món). En finalitzar l'any, el romanent que queda es destina a alguna obra del tercer o quart món.

A part d'això el ritme de vida d'una comunitat acostuma a tenir els següents moments en comú:
- Algunes estones per celebrar i pregar en comú. Normalment un o dos cops al dia, segons la comunitat. Al Putxet fem una estona de pregària conjunta cada dia a les 7.45h.
- Àpats en família. Els qui som a casa, com a qualsevol llar, dinem o sopem junts, tot comentant les activitats o anècdotes del dia. I si ha sigut l'aniversari o el sant d'algú, ho celebrem. La taula, igual que la casa, sempre és oberta, per a aquells companys, amics o col·laboradors d'algun dels religiosos, que estigui a casa per qualsevol raó (fent algun treball conjunt, etc.)
- Reunió comunitària periòdica: segons la comunitat pot ser setmanal, quinzenal o mensual. En ella comentem les qüestions relatives a la casa, compartim alguna lectura o tema d'actualitat, rebem alguna persona que ens proposa algun tema de debat.
- Comunitat oberta als laics: diverses comunitats tenen un o més grups que es reuneixen amb la comunitat per compartir una estona de pregària, algun tema o algun testimoni, i sopar tots junts. En el nostre cas tenim "La Comunitat del Putxet", un grup d'amics que de fa uns quants anys vénen a sopar un cop al mes, fem una estona de pregària i compartim alguns temes que prèviament s'ha proposat.
- A casa nostra, també fem la "setmana oberta", en la que algun jove que es planteja la possibilitat d'optar per la vida escolàpia, comparteix una setmana de vida amb nosaltres, per conèixer la comunitat per dintre.



dimecres, 23 de juliol de 2014

El P. General ens visita

El P. General, Pedro Aguado, és el màxim representant de l'Escola Pia a nivell mundial. Aquest mes de març de 2014 va fer una llarga visita a totes les nostres institucions.
En el següent video trobareu un resum de la seva visita i la seva exposició del que significa ser escolapi.
https://www.youtube.com/watch?v=woW0jFMDPwY

dissabte, 19 de juliol de 2014

Escolapis a La Mina

En Josep M. Monferrer explica la història de l'Escola Pia de La Mina. Pots veure-ho a:
https://www.youtube.com/watch?v=I-nwkQIhWcg

dijous, 17 de juliol de 2014

Colònies Jordi Turull a Signes dels Temps de TV3

El programa Signes dels Temps, de TV3 va presentar Colònies Jordi Turull, amb motiu del 50 aniversari de la seva fundació.
La missió de l'Escola Pia no es limita a les escoles. També es treballa en el 3r i 4t món, formació de joves, atenció a immigrants, educació en el lleure... com és el cas.
Podeu veure el programa aquí:
http://www.tv3.cat/videos/5167435/50-anys-de-Colonies-Jordi-Turull#

També podeu visionar el vídeo en què l'Eduard Andrés, consiliari de CJT, explica el sentit de la tasca que fa Colònies Jordi Turull. Ho trobareu a: https://www.youtube.com/watch?v=qJ7w20zlqh0


dimecres, 16 de juliol de 2014

Els Escolapis al Senegal. 50 anys

Fa cinquanta anys els escolapis vàrem iniciar l'aventura africana, concretament al Senegal.
50 anys després ja són molts els joves senegalesos que s'han fet escolapis, i alguns de catalans que encara hi són, com en Josep Artigas, el Ferran Sans, en Joan Segalés... i en Carles Gil, que tot just fa un any hi va anar.
El programa Signes dels temps se'n va fer ressò. Podeu veure el vídeo a:

divendres, 11 de juliol de 2014

Recés d'escolapis a Poblet

Un cop a l'any un grup d'escolapis fem una setmana de recés en algun monestir de Catalunya; habitualment a Poblet. Ens acostuma a acompanyar algú que ens fa un parell de xerrades al dia, i dediquem la resta de la jornada a reflexionar sobre el que ens ha dit, i a participar de la vida de pregària que la comunitat monàstica ofereix.
Aquest any ho hem fet d'una altra manera. Hem treballat la carta pastoral del Papa Francesc, que recomanem a tothom. Ens hi ha ajudat en la reflexió en Manel Bagunyà que se l'havia preparada i ens proposava algunes qüestions per anar-hi pensant a mida que l'anàvem llegint el ritme que ell ens indicava.
Han estat uns dies ben profitosos. La pau de Poblet, el ritme de les pregàries i l'acolliment de la comunitat monàstica, ho fan tot tant fàcil !
Si tothom pogués fer -i fos capaç de fer-  una setmana de silenci i reflexió l'any, quantes coses canviarien!
En la darrera tarda, hem estat una estona amb el monjo Paco Martínez Soria, molt amic dels escolapis, i fill del famós actor del mateix nom. Ben bé, cadascú surt a algú. Amb les seves bromes hem rigut de valent.
Aquí una foto d'ell, i al costat una del seu pare.
Si no coneixeu Poblet aquí teniu un enllaç, però en podeu trobar molts altres. Són les quatre parts del documental de TVE: "El siglo XXI según Poblet".
1.  https://www.youtube.com/watch?v=doYxUHveNBA
2, https://www.youtube.com/watch?v=c7ePS8dvshE
3. https://www.youtube.com/watch?v=cQ0OQ8bIfb0
4. https://www.youtube.com/watch?v=YxwJ6PCacY8

En Paco Martínez Sòria, monjo de Poblet i en Paco Martínez Soria, actor, el seu pare.

divendres, 3 de gener de 2014

L'Escolapi més jove

En motiu de la professió solemne, la revista digital Catalunya Religió ha publicat una entrevista que li han fet a l'Aniol Noguera.
La podeu llegir a:

http://www.catalunyareligio.cat/articles/51284?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter


A la foto, L'Aniol, prenent la paraula al final de la celebració.