dimecres, 13 de febrer de 2013

El mestre (per Miquel Estradé)

En Miquel Estradé, monjo de Montserrat, va ser un referent per a moltes persones. Alguns vàrem tenir la sort de conèixer-lo i sobretot de sentir-lo, mentre ens anàvem formant com a escolapis.
Us deixo un fragment d'un bonic text que va publicar, titulat "El mestre".

El mestre ha d'estimar la veritat i se li ha de notar.
El mestre ha de ser amablement exigent i ha de tenir la traça de fer veure l'exigència com a valoració.
El mestre ha de saber escoltar. Ha de saber despullar-se de la mania dels adults de resoldre problemes.
El mestre ha de saber que no hi ha gestos neutres davant els alumnes i que no hi ha paraules sense importància.
Un mestre ha de tenir ganes de viure i ha de demostrar que el pes de la vida no l'afeixuga fins a fer-li arrossegar els peus amb un gest cansat.
Un mestre no ha de fer por, perquè la por impedeix la confiança. I la por pot venir de moltes maneres. Fa por:

  • aquell qui judica,
  • aquell qui castiga sense raons,
  • el qui es mostra irònic,
  • aquell que fa quedar malament,
  • aquell que es riu dels altres,
  • aquell qui explica coses dels altres,
  • aquell qui ho sap tot,
  • aquell qui és perfecte,
  • aquell qui no falla mai en res,
  • aquell qui no comprèn les febleses dels altres,
  • aquell qui és massa ordenat
  • l'home que no dubta mai,
  • etc., etc.
El mestre no hauria de ser irritable, ans emotivament equilibrat.
Tot això es podria resumir de la manera següent: tota pedagogia porta al gran realisme de creure que l'home sempre és més important que el fracàs, que sempre val més que les circumstàncies, i a comportar-se d'una manera escaient a aquesta convicció.
Aquí, no s'hi arriba sense viure i comunicar esperança; i això és missió del mestre.


                                                                                                        (Miquel Estradé)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada