dimecres, 13 de febrer de 2013

El llapis de fusta


Una vegada, a l’aparador d’una papereria hi havia un llapis. Era un llapis normal i corrent, d’aquells que es fan servir a l’escola. Estava molt avorrit. Esperava que alguna persona el comprés per a fer coses molt importants com signar documents, fer quadres meravellosos... en fi, somniava.
Al cap d’uns dies van entrar a la botiga una nena amb la seva mare. La nena, que es deia Anna, en veure’l, va demanar-lo a la mare per fer els exercicis d’escola.
En arribar a casa, la nena va anar a la seva cambra i començà a fer-li punta ben fina. En un full va encetar un dibuix molt bonic. Li sabia greu equivocar-se, ja que el llapis es gastava i a l’esborrar perdia una mica de la seva vida.
L’endemà va tornar a fer-li punta i va continuar els seus treballs d’escola, i altres que dedicava a la mare i al seu germà.
Un altre dia, amb el seu llapis va fer un escrit sobre les convivències de l’escola i com s’havia divertit.
De  mica en mica aquell llapis s’anava gastant i cada vegada era més petit, però encara podia fer moltes coses, dibuixis, escrits, números...
Finalment el llapis va veure que la seva vida s’acabava. Pensava que en mans d’aquella nena no havia servit de gran cosa. Ell que es pensava ser tan important!
De tant fer-li punta va quedar reduït a res. L’Anna el va llençar a la paperera.
Ara l’Anna ha penjat tots els seus treballs, dibuixos i escrits, a la seva cambra. La vida d’aquell llapis ha ajudat a fer-la contenta i de fet ell encara continua present en aquells murals amb que l’Anna ha decorat la seva habitació.
 
 
Manel Bagunyà, escolapi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada