Us deixo un fragment d'un bonic text que va publicar, titulat "El mestre".
El mestre ha d'estimar la veritat i se li ha de notar.
El mestre ha de ser amablement exigent i ha de tenir la traça de fer veure l'exigència com a valoració.
El mestre ha de saber escoltar. Ha de saber despullar-se de la mania dels adults de resoldre problemes.
El mestre ha de saber que no hi ha gestos neutres davant els alumnes i que no hi ha paraules sense importància.
Un mestre ha de tenir ganes de viure i ha de demostrar que el pes de la vida no l'afeixuga fins a fer-li arrossegar els peus amb un gest cansat.
Un mestre no ha de fer por, perquè la por impedeix la confiança. I la por pot venir de moltes maneres. Fa por:
- aquell qui judica,
- aquell qui castiga sense raons,
- el qui es mostra irònic,
- aquell que fa quedar malament,
- aquell que es riu dels altres,
- aquell qui explica coses dels altres,
- aquell qui ho sap tot,
- aquell qui és perfecte,
- aquell qui no falla mai en res,
- aquell qui no comprèn les febleses dels altres,
- aquell qui és massa ordenat
- l'home que no dubta mai,
- etc., etc.

Tot això es podria resumir de la manera següent: tota pedagogia porta al gran realisme de creure que l'home sempre és més important que el fracàs, que sempre val més que les circumstàncies, i a comportar-se d'una manera escaient a aquesta convicció.
Aquí, no s'hi arriba sense viure i comunicar esperança; i això és missió del mestre.
(Miquel Estradé)