dimarts, 4 de setembre de 2012

La vocació de la Teresa Forcades, de les benetes de Montserrat

Hi ha un llibre, titulat "Monges", de Fragmenta Editorial, aparegut l'any 2008, que explica la vocació i l'experiència d'un grapat de religioses del nostre país. Possiblement, per la seva presència als mitjans de comunicació, la més coneguda entre les vint monges entrevistades, deu ser la Teresa Forcades, benedictina de Montserrat. Us en recomanem la lectura, o si més no, us compartim un fragment extret del llibre.

- Quan es manifesta Déu a la teva vida?
- Va ser aquí, precisament, al Centre Borja (Sant Cugat del Vallès). A casa meva no són d'anar a missa; el meu pare, quan érem petites, es manifestava ateu, i jo pensava que això de ser ateu era el millor perquè el meu pare escrivia poemes i un d'ells l'acabava dient: "Gràcies, Déu meu, per fer-me ateu".
L'escola on vaig anar de petita era una escola llibertària, de Gràcia, assembleària, catalanista, i allà m'havien transmès que l'església és una cosa caduca, una mena d'institució -com la monarquia- que ja no té cap rellevància i que d'aquí a quatre dies desapareixerà. I jo estava ben tranquil·la amb això. Per altra banda també m'havien transmès en aquesta escola -i en la família- tot el neguit de viure de manera responsable el fet personal, comunitari, social i polític; i jo tenia un gran interès i inquietuds. Després vaig anar a estudiar a l'escola del Sagrat Cor perquè els meus pares es van divorciar quan jo tenia onze anys i, per diferents motius, vaig anar a parar allà. Totes les germanes -jo sóc la gran- vam dir: "No, a les monges no!". La primera comunió sí que l'havia feta, però abans de fer-la, quan em vaig confessar, el capellà em va dir que resés un parenostre i jo li vaig dir que no sabia què era, i em va dir que el resaria ell per mi. I mira, em devia anar bé. Aquesta escola no m'agradava gaire perquè les classes eren en castellà i jo estava acostumada a fer-ho tot en català, però seguia prenent els apunts en català, i algun dels companys deia: "Escribe en catalán, es una roja", coses així que no havia sentit mai.
 
Quan feia segon de BUP ens van proposar fer una sortida amb els companys per compartir la nostra inquietud de vida. Ens van donar unes preguntes abans de marxar: "Tens ganes de compartir amb els companys el teu projecte de vida?" etc., i l'última deia: "Tens ganes d'anar a pregar amb els companys?". Jo vaig anar a la professora per dir-li que no estava d'acord amb la darrera pregunta, i ella em va respondre que no patís, que no era cap obligació la pregària, només una possibilitat. I m'hi vaig apuntar. I es van fer aquí, en una d'aquestes sales. Vam estar parlant de qui sóc, d'on vinc, on vaig, totes aquestes preguntes, i l'endemà, que era diumenge, van dir: "Ahir vam parlar del projecte de vida de cadascú i avui volem parlar de persones que han impactat altres, del seu projecte de vida; podríem parlar de Ganhdi, de Luter King, però parlarem de Jesús." A mi ja m'estava bé, perquè tampoc no li tenia cap al·lèrgia. Ens van posar unes citacions a la pissarra: "Mt, Lc..." que jo no sabia què eren, i tothom va treure el Nou Testament, però jo tampoc no en tenia. Me'n donen un i m'expliquen com es busquen les citacions, i me'n vaig sota una pomera i començo a llegir,  a llegir i al cap de dues hores el sentiment que tenia era d'indignació: "I a mi per què ningú no m'ho ha explicat abans, això?". En aquells textos hi havia quelcom que a mi em resultava molt rellevant i ningú no m'ho havia dit, i tota aquella gent ja ho sabia, i jo tenia quinze anys i no ho sabia; com podia ser això? Aquesta va ser la primera experiència en contacte amb l'Evangeli, però aquesta reacció que em va provocar estava en continuïtat directa amb totes les meves típiques experiències d'adolescent, mirant la lluna i sentint tot allò a que no dónes nom, però que és aquesta cosa que tan bé diu sant Agustí: "Oh bellesa, tan nova i tan antiga, tard t'he conegut, perquè jo et buscava fora de mi i tu eres en mi, però jo no era en mi!". L'experiència de déu per mi té aquesta característica, que és tan antiga i tan nova a la vegada.

                                  Extret del llibre "Monges"
de Laia de Ahumada. Edit. Fragmenta, 2008.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada