dimarts, 21 de maig de 2019

Felicitació d'un escolapi mexicà a les educadores i educadors.

En Dani Velázquez

En Dani Velázquez, escolapi de Mexicali, ens ha fet arribar una felicitació per a tots els mestres amb motiu de la celebració del dia del mestre a Mèxic.

Ens ha agradat tant que no podem estar-nos de compartir-la amb tots vosaltres, perquè al cap i a la fi expressa allò que fem i som la gent de can colapi. 
Gaudeix-la:





Carta de felicitación a maestros y maestras.

¡Felicidades!

“Un solo abrazo, nos da pie para sentirnos queridos”

Cada mañana en el horizonte embrumado, atrapados entre el dren de agua sucia, y un basurero, aparece don Juan con sus nietos, Juanito, Yami y Marcos, vienen caminando a nuestra Escuela. La mamá de estos tres angelitos, Mirna, se ha ido de casa ayer en el atardecer, siguiendo el mundo de las adicciones. Su abuela Roma asiste con todo su cansancio en sus hombros y en sus ojos al taller de costura. Ella nos enseña valientemente cómo hay que responder a la vida diaria.

Don juan sonríe, luego de jalar el brazo de Yami para que no tropiece con la lata tirada en el piso, y piensa, que bueno que mis nietos asistan a esta Escuela que los aman, les acompletan el amor que Mirna se llevó, sus ojos se limpian con dos lágrimas que no avisan su salida. Juanito, Yami y Marcos tienen sentimientos encontrados, una veta de tristeza hay en su mirada, de pronto ven a su maestra que los espera con un abrazo cariños… su alma se alegra, da un respiro discreto de alivio. Don juan vuelve a sonreír y mira cómo se alejan sus nietos brincando en un pie al salón. Un solo abrazo, nos da pie para sentirnos queridos.

¡Qué fácil es educar!

¡No nos cansemos de hacer el bien por favor!

¡Feliz día a todas y a todos!

Dani, escolapio.

dijous, 27 de desembre de 2018

Carlos Curiel, escolapi, nomenat bisbe

Carlos Curiel, escolapi, ha estat nomenat bisbe auxiliar de Cochabamba, Bolívia.
En Carlos va néixer a Carora, estat de Lara, a Veneçuela, l'any 1960. Va fer els estudis al col·legi dels escolapis de la seva ciutat natal.
Després va estudiar medicina, especialitzant-se en cirurgia i treballant alguns anys en aquesta professió al seu país.
El 1991 va entrar a l'Escola Pia, realitzant la seva formació, estudis, professió religiosa i ordenació sacerdotal a Veneçuela.
L'any 2008 és destinat a Anzaldo, Bolívia, per col·laborar en el col·legi d'aquella ciutat. Des d'aleshores ha realitzat diversos treballs en aquell país, col·laborant en diverses tasques eclesials i socials a Cochabamba.
El 27 de desembre de 2018, ha estat nomenat bisbe auxiliar de Cochabamba.

Us deixem un vídeo on el P. Carlos, entre altres, ens explica la missió de l'Escola Pia a Bolívia.



Li desitgem molts èxits en la nova tasca que se li ha encomanat.


dissabte, 22 de desembre de 2018

Escolapis "no-formals"

Del 22 al 26 d'octubre de 2018 es va celebrar a Salamanca una trobada de responsables d'Educació no-formal de diversos països on ens trobem els escolapis.
Com sentireu al principi del vídeo, l'Escola Pia és molt coneguda pels col·legis, però hi ha altres àmbits educatius fora de l'escola. Un d'aquest àmbits és l'educació no-formal.
Cadascun dels participants ens presenten breument els seus projectes. 
Són els escolapis d'horari no-escolar, d'activitat no-escolar. Tot un altre camp on calen persones que hi dediquin el temps i la vida. 
T'hi animes ?

dijous, 6 de desembre de 2018

Temps de capítols

Cada quatre anys els escolapis d'arreu del món celebrem "Capítol".
Es tracta d'una trobada en la que essencialment es fan tres coses:

1.- S'avalua l'acció realitzada en els darrers quatre anys.
2.- Es programen nous objectius pels propers quatre anys
3.- S'escull el grup o equip de persones que duran endavant el proper quadrienni. Normalment un provincial i quatre assistents, que junts formaran la Congregació Provincial.

A Catalunya farem el nostre 64è capítol l'abril de 2019.

Però ja hi ha països o demarcacions o l'estan realitzant.

Brasil Bolívia, on l'equip escollit ha estat aquest:



A Colòmbia-Equador, aquest altre:


I a la demarcació de Nicaragua, Veneçuela, Cuba, Costa Rica i República Domincana:


I progressivament, entre octubre de 2018 i maig de 2019 cada demarcació de l'Escola Pia del Món anirà fent els seus capítols: Argentina, Itàlia, Xile, Camerun, Senegal, Japó-Filipines, Indonèsia, Mèxic, Guinea,  Polònia, Les Califòrnies... i així fins a 42 demarcacions o països d'arreu.

A Catalunya ja estem fent grups pre-capitulars amb la participació de totes les persones vinculades a l'Escola Pia de casa nostra. En un primer moment demanem a tothom que faci tres coses:
1.- Descriure un DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) per l'Escola Pia.
2.- A partir del DAFO, definició de quins objectius o Línies de Futur hauria de marcar-se l'Escola Pia catalana.
3.- I cadascú des de la seva Àrea de treball (acció social, educativa, lleure, voluntariat, pastoral, participació, presència, vida comunitària, etc... ) quines propostes farien pel seu col·lectiu.

Un cop recollides les actes de tots els grups que intervenen, en els que particien entorn a unes mil persones, una comissió anomenada "Ponència del Capítol" prepararà la documentació necessària perquè el Capítol Provincial de Catalunya pugui avaluar i definir els objectius pels propers quatre anys.

Una autèntica feinada, però que val la pena, perquè l'Escola Pia és la feina de totes i de tots.



dimecres, 28 de novembre de 2018

Vida d'escolapi

En aquesta entrevista feta per alumnes de l'Escola Pia de Sarrià, l'escolapi Dani Velázquez, de la Viceprovíncia de les Califòrnies, que treballa especialment a la ciutat de Mexicali, ens explica la seva vocació, el seu dia a dia, la seva visió del món i el sentit de l'acció educativa.
Us la passem perquè conegueu una mica més el que fa i pensa un escolapi.


dissabte, 10 de novembre de 2018

Les arrels de l'Escola Pia

Ser escolapi també vol dir conèixer una mica millor el nostre fundador. Partint de recerques arxivístiques, podem anar definit el dia a dia de Calassanç per les valls del Pallars Jussà i pels pobles i viles del bisbat d'Urgell d'on era fill. I aquesta biografia ens permet conèixer la missió i visió que Calassanç anava definint en la seva vida, que posteriorment es plasmà en la seva obra: l'Escola Pia.

Divendres 16 de novembre a les 6 de la tarda, a la sala l'Epicentre de Tremp, es presentarà el llibre "Les arrels de l’Escola Pia al Pallars. Josep Calassanç, oficial de Tremp", obra dels escolapis Joan Florensa i Aniol Noguera, gràcies a una beca de recerca del Pallars Jussà.

                                             Joan Florensa                                Aniol Noguera

En l'obra, fruit de la investigació i recerca feta en els darrers 5 anys, els autors donaran a conèixer diversos documents que han trobat recentment. Es tracta de  manuscrits escrits per Calassanç que ens ajuden a tenir una idea més detallada de l'acció i de les preocupacions de Calassanç, en el període que actua com a mossèn per les valls i muntanyes del bisbat de la Seu.
En el díptic de presentació del nou llibre, ens ho expliquen així:


Que tots els infants de la comarca poguessin anar a l'escola era la idea que tenien els cònsols de Tremp quan l'any 1683 van intentar obrir la primera escola popular de Catalunya. El projecte no era nou, ja hi havia anat al darrere el degà de Senterada, Gervàs de les Eres, a finals del segle XVI, quan volgué fundar a Tremp una escola per a tots els infants del Pirineu. 
El 1597 havia començat a Roma un nou projecte educatiu que canvià el concepte d'escola. Es tractava de l'escola popular, per aprendre a llegir, escriure i comptar; organitzada en graus i oberta a tots els infants, independentment de la seva condició econòmica i social. Malgrat les múltiples dificultats que un projecte així suposa, s'anà expandint. Amb el nom d'Escola Pia – l'escola per a tots – s'anà estenent arreu d'Europa. 
Qui havia tingut la idea d'obrir una escola d'aquesta mena? D'on havia sortit? 
L'any 1589 arribà a Tremp un nou delegat del bisbe. Era Mossèn Josep Calassanç. Nascut a Peralta de la Sal el 1557, havia estudiat a Lleida i havia desenvolupat responsabilitats al costat del bisbe de Barbastre (1584) i del bisbe de Lleida (1585); el 1587 fou secretari del capítol de canonges de la Seu d'Urgell, mestre de cerimònies de la catedral i, més tard, majordom del bisbe Andreu Capella. També el 1589 fou nomenat plebà d'Hortoneda i Claverol, oficial eclesiàstic de Tremp i visitador dels oficialats de Tremp, Sort, Tírvia i Cardós. Josep Calassanç, doncs, assumí el càrrec d'oficial de Tremp i visitador, una de les més grans responsabilitats en un territori extens i poblat. 
En un context de canvis, Calassanç conegué a Tremp la necessitat i la inquietud no sols per reformar l'Església, sinó també la societat. L'any 1592, havent renunciat a tots aquests càrrecs, s'embarcà cap a Roma. Allí, vivint al palau Colonna, Josep Calassanç continuà al servei del seu bisbat d'Urgell. Però, el contacte amb els més pobres i la descoberta d'una petita escola popular al barri del Trastevere, li va canviar la vida: va començar un projecte convençut que serviria per transformar la societat: l'Escola Pia. Aquesta idea es va expandir aviat per Europa i més tard arreu del món, i fou font d'inspiració de diversos corrents educatius. A Catalunya, es va intentar una primera fundació a Guissona (1638) però no fou fins el 1683 que s'aconseguí la primera escola estable a Moià; paral·lelament també s'havia intentat a Tremp. Actualment, l'Escola Pia perdura en el present a Catalunya amb diversos centres i projectes educatius repartits per tot el territori. Amb la idea de preservar la memòria històrica i de conèixer les pròpies arrels, diverses generacions d'escolapis han estudiat la biografia de Josep Calassanç i la història de les escoles fundades. El projecte educatiu de l'Escola Pia fou promogut per un home que havia passat 35 anys en terres del Bisbat d'Urgell, els quatres últims (1588-1591), en concret, exercint importants càrrecs en terres pallareses. Aquest període es considera fonamental perquè va ser un camp d'aprenentatge, d'experiències i de recollida d'idees per poder començar el projecte educatiu que tanta transcendència ha tingut a nivell mundial. El treball titulat «Les arrels de l'Escola Pia al Pallars. Josep Calassanç, oficial de Tremp» presenta no sols aspectes biogràfics del pas de Calassanç pel Pallars, sinó que també explora quin ha estat el paper d'aquestes terres en la gestació de la idea de l'escola popular i com han contribuït en l'expansió de l'Escola Pia a Catalunya. El treball presenta una síntesi d'elements que ja es coneixien però, a més, aporta molta informació nova gràcies als fons que es conserven a l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.


Conèixer l'acció de mossèn Josep Calassanç als anys 80 del segle XVI és conèixer l'origen d'una vocació i de la primera escola popular d'Europa. Et convidem a participar-hi.




dijous, 11 d’octubre de 2018

Un camí molt escolapi


A la Revista de Pastoral Juvenil. editada per l'Escola Pia, trobem la història d'un camí molt escolapi: el Camí de Calassanç. Una proposta esportiva, històrica i cultural, però sobretot espiritual. El Camí de Calassanç és una proposta per trobar-se amb Calassanç i amb un mateix.  L'article ens ho explica amb tot detall. T'hi animes?





dissabte, 14 de juliol de 2018

Casa de Formació dels escolapis de Tijuana

Aquest mes de juliol hem pogut visitar la comunitat de formació dels escolapis de Les Califòrnies, a la ciutat de Tijuana.
La casa està situada a la Colonia Mexico, un barri popular al capdamunt dels "cañones" de la ciutat. Hi viuen 4 escolapis i 9 joves en formació.
La vida de la comunitat és similar a la de tantes altres de l'Escola Pia. Els joves escolapis, a més d'estar fent els seus estudis de filosofia, col·laboren o coordinen diverses entitats i activitats que els escolapis realitzen a la ciutat. 
Durant l'estiu organitzen 7 casals d'estiu a set colònies diferentes. Aquí els anomenen "Caliveranos" Aprofitant escampats, places o patis cedits per alguna entitat, posant un toldo per evitar la calor, fan activitats ben divertides, amb participacio d'un bon grup de nens i nenes de les barriades.
Durant el curs col·laboren en les activitats de l'escola José Calasanz, coordinen les "Escuelas de tareas" a 21 barris, amb una assistència d'uns 1300 nens i nenes, cooperen a les parròquies, al menjador popular,fan gupardies a l'HOCATI, tres llars d'infants abandonats,  i moltes accions més.
Dóna gust veure tanta activitat feta amb tanta il·lusió.
En acabar la trobada un de nosaltres, que els hi va regalar uns llibres que portava des de Catalunya, els va dir:
En uno de los libros que les dejé hay una frase que dice: "La felicidad solo es real cuando se comparte" . Gracias por compartir conmigo su  tiempo, su dinamismo, alegría y fortaleza. Gracias por dejarnos ver en qué consiste su vocación escolapia al lado de los pobres.  Gracias por compartir con nosotros su felicidad.